Confraria Grup Cultural Garrigues: JA TENIM BASES ALS PREMIS NACIONALS 2017

LA MARE I EL FILL A LA CREU....

Les meves paraules van encaminades a fer empàtic un moment de dolor, entre dos persones, protagonistes, la mare dolorosa i el fill a la creu...

El sentit d'aquesta iniciació constant a la pura fe i la seva preparació per a l'hora de la creu, sovint no és prou comprès; ens sorprèn i desconcerta veure com tracta Jesús a la seva Mare, a la qual crida tant a Canà com des de la creu només " dona" .

...Ell mateix és, el primer a manejar l'espasa que la travessa. Però com podria haver madurat si no per estar al peu de la creu, on es revela no només el fracàs humà de seu Fill moribund sinó també la seva desemparament pel Déu que li ha enviat? Però a això també ha de donar el seu sí, perquè per endavant ha consentit en la destinació total de la seva Fill. I com per omplir el calze amarg, el Fill moribund abandona a la seva Mare, atorgant-li un altre fill: " Dona, aquest és el teu fill " ....

... Socialment , acceptar la mort de Jesús és per Maria consentir en el fracàs total de les seves esperances maternals humanes. Donant al seu Fill únic, es converteix en "la pobra" absoluta, en la verge en el sentit bíblic primitiu. En realitat, la seva maternitat havia de consagrar la seva virginitat, total que exclogui tota recerca personal: Maria, més que cap mare, no viu més que per a la promoció real del seu Fill, que va a la glòria de la Pasqua per la creu ( 2Co 13. 4). Quan mor Jesús, ella renuncia a tot futur humà; la Mare - Verge rep llavors un nom nou, estrany com ho són tots els títols en què es complau sant Joan:

" Dona ... Mare". Com la Sió cantada per Isaïes, ( Is / 49 /21. Cf. 54. 1; 66. 7 ss ) , ella rep els seus fills fins llavors desconeguts, als quals no va donar a llum carnalment... Amb Jesús, i per ell, és pobra, però satisfeta pel Pare....

..."La pura transparència de la Immaculada, la meravellosa capacitat d'escoltar modelada en ella per l'Omnipotent, tot això va contribuir a fer-ne l'esposa perfecta. Però ella va haver de imposar incessantment una terrible superació de si mateixa , per donar lloc a les exigències cada vegada majors que el seu Espòs li manifestava en circumstàncies tan desconcertants. En cada ocasió va haver d'abandonar allò que creia ser, per arribar a ser allò que era. Va haver de renunciar a allò que havia cregut haver aferrat de la Veritat, per descobrir- millor i deixar-se aferrar totalment per ella " ....

( Sermó marià de A.P. , monjo cartoixà )

Vivim aquests dies amb plenitud i devoció, el calvari de Crist i el martiri de la Mare Dolorosa, fem viva la fe.

Enric Figueres i Francès

Confrare Major

Confraria del Grup cultural Garrigues, Lleida.

TEXT DEL CONFRARE MAJOR 2014

PENSAMENTS, JESUS ENTRE ELS DOCTORS.....

En aquestes dates significatives, vull destacar les reflexions a l’entorn de Jesús al temple entre els doctors, emmirallat en els textos de Lucas, la imatge de Jesús entre els doctors, que la nostra confraria acompanya des de l’any 1994 a la ciutat de Lleida, per tant vint anys de setmana santa a la nostra entitat, vint anys de fe, vint anys caminant i mirant endavant...

" Quan va tenir dotze anys" : Des d’infants , els nens eren ensenyats a les lleis sagrades i les costums no escrites , amb l'interès de reconèixer Déu com a pare i com creador del món . Els seus primers mestres eren els seus pares , però després la seva educació es continuava a la sinagoga pels escrivans . Als cinc anys d'edat es començava a ensenyar als nens la Bíblia hebrea , començant no amb el Gènesi , com normalment podia esperar-se, sinó amb el Levític , a causa de la importància d'aquest llibre en l'estudi de la Llei en acabar el Levític , el nen estudiava la resta del Pentateuc .

Jesús, ja de dotze anys , s'acostava a l'edat normal per ser rebut en el judaisme com " fill de la llei" , la qual cosa faria membre cabal de la comunitat religiosa. Probablement , Jesús hagi anat per primera vegada al temple .

" Pujant a Jerusalem" : La llei establia que tot jueu adult que visqués a no mes de vint quilòmetres de Jerusalem , havia de assistir a la Pasqua .

De fet , els jueus que vivien a una distància llunyana , volien assistir almenys un cop a la vida. Com jueus devots , Josep i Maria, assistien tots els anys a la Pasqua a Jerusalem .

"Però com no li van trobar " : No va ser per distracció que els seus pares no ho van trobar a faltar . El corrent era que les dones de la caravana es posessin en camí bastant abans que els homes , perquè anaven més a poc a poc. Els homes sortien després, i les aconseguien on havien decidit passar la nit . El més probable és que Josep pensés que Jesús aniria amb Maria, i viceversa, per la qual cosa es van adonar de la seva falta quan Josep va arribar al campament .

" Buscant-lo " : Com no li van trobar entre parents i veïns, Van tornar a Jerusalem .

" Assegut entre els doctors" : En el temps de la Pasqua , el Sanedrí tenia costum de reunir-se en els atris del temple per discutir qüestions teològiques en presència de tots els que volguessin escoltar. I allà trobar els seus pares Jesús .

" Sentint-los i preguntant " : Escoltar i fer preguntes era la manera en què els jueus expressa-ven la relació dels alumnes que aprenien dels seus mestres. Jesús estava escoltant les discussions, i mostrant molt interès en conèixer i comprendre, com àvid estudiant. No era un nen superdotat que apabullaba als més savis, encara que si, era intel·ligent i responia " meravellós -ment " les preguntes que es li feien.

" No sabíeu que en els negocis del meu Pare ..." : Les primeres paraules de Jesús escrita en un evangeli, ens mostra amb tot tacte, però amb quanta claredat, Jesús pren el nom de pare que Maria ha fet servir referint-se a Josep, i li aplica a Déu, amb el que va manifestar que ja s'havia adonat, que era fill de Déu, en un sentit únic i exclusiu. Caldria pensar en saber en quin moment Jesús va descobrir aquesta realitat ...

" I va tornar a Natzaret , i estava subjecte a ells" : Aquest coneixement de la veritat, no li va fer orgullós, ni despectiu amb la seva mare humana , i el seu pare " adoptiu ". Així és l'home de Déu, que no menysprea els llaços terrenals , sinó que precisament perquè és un home de Déu , compleix els seus deures humans amb una fidelitat suprema .

" Recordar-se en el seu cor " : Si bé no va comprendre les seves paraules , Maria mai les va oblidar. Potser de llavis d'ella , Lucas va rebre aquestes coses .

Per acabar agrair a les persones que amb la seva entrega i devoció han fet possible vint anys de la nostra presència en silenci en la setmana santa lleidatana, moltes gràcies.

Enric Figueres i Francès

Confrare Major del Grup cultural Garrigues.

Lleida

(text integre públicat a la revista de la Reial i Venerable Congregació dels Dolors de Lleida)

Confraria Grup Cultural Garrigues

viernes, 21 de abril de 2017

JA TENIM BASES ALS PREMIS NACIONALS 2017

No hay comentarios:

Publicar un comentario